:: wikimiki.org ::

Jamil Mahuad

Jamil Mahuad

Jamil Mahuad Witt (Loja, Equador, 29-07-1949), polític equatorià i president de l'Equador (10-08-1998 – 21-01-2000). Líder del partit Democràcia Popular a la zoa de la sierra, Jamil Mahuad va ser diputat i alcalde de Quito abans d'arribar a la presidència del seu país. Com a diputat va ser objecte d'una forta agressió per part de familiars i coidearis del llavors pròfug de la justícia Abdalá Bucaram, que esperava una amnistia per part del Congrés. A inicis dels noranta, Mahuad assumeix el càrrec d'alcalde de Quito, que li atorga gran prestigi per la provisió gairebé total de serveis públics, la construcció d'un sistema troncal de transport mitjançant de troleibusos i la modernització de l'ajuntament. El 1997 participa activament en les jornades de protesta per defenestrar al president de la República Abdalá Bucaram. El 1998 guanya les eleccions presidencials i s'inaugura amb la firma de l'acord de pau amb Perú, el 26 d'octubre de 1998. Durant el seu mandat van quebrar una dotzena de bancs equatorians i un nombre similar d'altres institucions del sistema financer. Mahuad va expedir una llei de "salvament bancari" que va drenar recursos públics per ajudar els inversors del bancs privats. La protecció de Mahuad als bancs quebrats va provocar un bloqueig dels dipòsits i una virtual fallida del sistema econòmic. L'excés d'impressió de diners per afrontar les obligacions del procés de salvament bancari va provocar que la inflació es disparés i la crisi de l'economia va disparar la cotització del dòlar. Després de la major crisi econòmica dels últims setanta anys, Mahuad va assumir com a sortida improvisada l'adopció del dòlar americà en substitució de la moneda nacional -el sucre- el 9 de gener del 2000. El 21 de gener va ser deposat per un cop d'estat militar-indígena liderat pel coronel Lucio Gutiérrez, essent reemplaçat pel seu vicepresident Gustavo Noboa. Mahuad va sortir del país per residir als EE.UU. Té pendents càrrecs per diversos actes governamentals, principalment pel congelament dels dipòsits. Mah

Loja

Loja és una ciutat de l'Equador, capital de la província homònima, situada a la vall de Cujibamba a 2.380 m d'altura i amb una població de 118.532 habitants (2001). Fou fundada el 1548 per Alonso de Mercadillo i fou la primera ciutat de l'Equador en disposar d'energia elèctrica, gràcies a la central hidroelèctrica construïda el 1896. Actualment disposa de dues universitats: la Universidad Nacional de Loja i la Universidad Técnica de Loja. Categoria:Equador

1949

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 25 d'octubre - Londres (Anglaterra): el De Havilland Comet, el primer avió a reacció destinat al transport de passatgers, fa un vol de prova Londres-Trípoli-Londres en 6 hores i 36 minuts, el doble de ràpid que els avions convencionals.

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS
- 29 de juny - Parets del Vallès (el Vallès Oriental): Joan Clos i Matheu, polític, batlle de Barcelona des del 26 de setembre de 1997. :MÓN

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XX ja:1949年 ko:1949년 ms:1949 simple:1949 th:พ.ศ. 2492

Quito

Quito és la capital de la República de l'Equador. Està situada a 2.850 metres d'altura, a la vessant oriental del Pichincha. Té una població de 1.399.378 habitants (2001), el que la converteix en la segona ciutat més poblada del país, darrera de Guayaquil.

Geografia i llocs d'interès

La ciutat de Quito es troba situada a les vessants del volcà Pichincha, al bell mig del carreró interandí, a l'anomenada fossa de Guayllabamba. La ciutat és molt allargada (uns 25 km) en la direcció nord-sud, però poc ampla (no més de 4 km) a causa dels condicionants geogràfics: a l'occident queda limitada pel volcà i a l'orient per la vall del riu Machángara i per les quebradas que duen a les valls de Los Chillos i de Tumbaco i, més enllà, a la serralada oriental dels Andes. La ciutat vella queda delimitada, a més de per les pendents del Pichincha, pels petits turons d'El Panecillo i d'Itchimbía. Des d'aquest nucli central la ciutat nova s'ha estès enormement cap al sud i cap al nord. Les artèries principals que travessen la ciutat de nord a sud són l'avinguda 10 de Agosto, que enllaça amb la carretera panamericana, i l'avinguda 6 de Diciembre. Al costat de la primera es troba l'aeroport Mariscal Sucre; la seva situació al bell mig de la ciutat nova el fa perillós i es preveu traslladar-lo a la zona de Tumbaco d'aquí a dos o tres anys.

Ciutat vella

Itchimbía El centre històric de Quito, declarat patrimoni cultural de la humanitat per la UNESCO el 1978 conté una extraordinària concentració d'art colonial, especialment religiós. Destaquen el convent i església de Sant Francesc, el primer convent erigit a Sudamèrica, les esglésies de La Companyia, de la Mercè, de Sant Agustí i de Sant Domènec, així com la Catedral el palau de govern (o palau de Carondelet). Es tracta d'un nucli històric en forma de quadrícula, a l'estil de les fundacions espanyoles a Amèrica, de carrers estrets i grans places, com la de Sant Francesc o la de la independència. Aquesta última és el veritable centre de poder de la ciutat, amb la catedral, el palau de govern i l'ajuntament.

Els barris moderns

La part més interessant de la zona moderna de Quito es troba al voltant de l'avinguda Amazonas, a les àrees anomenades La Mariscal y La Colón. És una zona molt comercial i turística, amb molts bars, restaurants i locals d'oci, ideals per prendre un ceviche, així com el centre financer de la ciutat. En aquesta àrea es troben els parcs de La Alameda (que conserva el primer observatori astronòmic de Sudamèrica), La Carolina y El Ejido. A prop de La Carolina es troba un dels museus més importants del país: el Museu del Banc Central, situat a la Casa de la Cultura, i que conté una importantíssima col·lecció d'art precolombí.

El Panecillo, la Cima de la Libertad i Itchimbía

cevicheEl Panecillo és el turó que domina la ciutat vella des del seu cantó sud. Des del seu cim es divisa una magnífica panoràmica del centre de la ciutat i està coronat per una reproducció gegant de l'anomenada "verge de Quito" o "verge de Legarda", de l'escultor de l'escola de Quito Bernardo de Legarda. L'anomenada Cima de la Libertad és un petit contrafort muntanyós situat a les faldes del Pichincha, als voltants del qual es va lliurar, el 24 de maig de 1822, la batalla del Pichincha, que assegurà la independència de la nova República de l'Equador. Está situat de manera que domina el nucli antic de Quito. Actualment és seu d'un petit museu militar dedicat a commemorar la batalla. El turó d'Itchimbía domina la ciutat vella des de la banda oriental. Fins fa molt poc era un turó deshabitat, però en els darrers anys es va iniciar una ocupació incontrolada; l'ajuntament ha aconseguit aturar aquest procés i s'ha aprofitat l'espai per convertir-lo en un parc públic. L'antic mercat de Santa Clara fou desmuntat del seu lloc original a la ciutat vella i reconstruït dalt del turó com a centre cultural i d'exposicions, inaugurat l'agost de 2004. Cal destacar igualment el telefèric construit a les faldes del Rucu Pichincha, a la zona anomenada Cruz Loma, i que permet pujar ràpidament a una altura de 4.053 metres. Aquesta obra es va inaugurar el 24 de maig de 2005 i s'ha convertit ràpidament en una de les principals atraccions de la ciutat.
Mitad del Mundo
A uns tretze quilòmetres al nord de Quito, a la localitat de San Antonio de Pichincha, passa la línia equatorial. Aprofitant aquest fet s'hi va construir un monument commemoratiu de l'expedició geodèsica de l'Acadèmia de Ciències de París que, sota la direcció de Charles-Marie de la Condamine, mesuraren el 1735 la longitud d'un grau de meridià terrestre a l'equador. Dins del monument es troba un interessant museu etnològic sobre les diferents ètnies de l'Equador i a la vora s'ha construït un petit poble dedicat a la venda de productes típics.
Història
El lloc de la ciutat actual de Quito fou poblat des de molt antic per diversos pobles. Cap al segles XIV i XV fou el centre de la confederació quitu o dels shyris (també anomenada "Regne de Quito") i amb la conquesta inca es convertí en un important centre del Tahuantinsuyo (l'imperi inca). A la mort de l'inca Tupac Yupanqui l'imperi es dividí entre els seus dos fills: Huáscar, que romangué a Cusco, i Atahualpa, que féu de Quito la seva nova capital. La guerra civil que se'n seguí fou aprofitada fàcilment pels espanyols per iniciar una ràpida conquesta. Davant l'avanç espanyol un dels generals d'Atahualpa, Rumiñahui, incendià la vella ciutat inca perquè no caigués en mans dels conquistadors. Sebastián de Benalcázar fundà la nova ciutat de San Francisco de Quito sobre les restes de l'antic emplaçament el 6 de desembre de 1534. Des de la ciutat s'emprengueren diverses expedicions de conquesta i exploració durant tot el segle XVI, com la conquesta de l'actual Colòmbia o l'expedició a l'Amazones per part d'Orellana. El segle XVII fou una època d'esplendor per a la ciutat, que s'embellí notablement i es formà l'anomenada escola de Quito de pintura i escultura. El segle XVIII, coincidint amb la decadència general de l'imperi espanyol, la ciutat decaigué i la seva situació geogràfica difícil l'allunyà de les noves rutes comercials. Malgrat tot, fou a Quito on es produí una de les primeres proclamacions d'independència de Llatinoamèrica: el 10 d'agost de 1809. Aquest primer intent frustrat fou aviat seguit per l'aixecament general de les Juntes a tota Amèrica. Molt a prop de la ciutat, a les vessants del Pichincha, tingué lloc la batalla definitiva per a la independència d'Equador, la batalla del Pichincha, el 24 de maig de 1822, on un exèrcit rebel dirigit per Antonio José de Sucre derrotà les tropes reialistes. El segle XIX Quito visqué un període actiu culturalment però poca activitat econòmica, que es traslladà a la cada vegada més comercial i indústrial Guayaquil, amb el principal port del país. L'alcalde actual és Paco Moncayo, del partit Izquierda Democrática. Categoria:Equador Categoria:Capitals d'estats independents ja:キト

Abdalá Bucaram

Abdalá Bucaram Ortiz (Guayaquil, Equador, 1952); advocat i polític equatorià. President de l'Equador (1996-1997). Bucaram va ser cap de policia de la província del Guayas, alcalde de Guayaquil i membre fundador del Partido Roldosista Ecuatoriano (PRE). Arribà a la presidència després de les eleccions de 1996, on superà el seu rival del partit socialcristià Jaime Nebot. La seva campanya i el seu govern posterior es van basar en un fort populisme. La seva manca de crdibilitat i els seus escàndols anteriors per corrupció mentre era alcalde de Guayaquil el van perjudicar considerablement. Els sis mesos en què governà van estar caracteritzats per la corrupció i el caos econòmic, el que provocà un fort descontent popular després dels primers mesos. El congrés el va separar de la presidència equatoriana al·legant "incapacitat mental". Es va exiliar a Panamà amb càrrecs de corrupció, fins al 2 d'abril del 2005, quan va tornar temporalment al país sense càrrecs, enmig dels escàndols que van posar fi al govern de Lucio Gutiérrez. Els càrrecs de corrupció es van reinstaurar el 20 d'abril i retornà al seu exili panameny, des d'on segueix intentant influir en la política equatoriana. Bucaram Bucaram

Abdalá Bucaram

1998

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XX als:1998 ja:1998年 ko:1998년 ms:1998 simple:1998 th:พ.ศ. 2541

Dólar

:Dòlar dels Estats Units

Gustavo Noboa

Gustavo Noboa Bejarano (21-08-1937), polític equatorià. President de l'Equador (22-01-2000 – 15-01-2003). Noboa fou escollit prsident de la República després del cop militar que deposà el president Jamil Mahuad. La seva presidència fou marcada per intents de reactivar l'economia equatoriana, en una clara recessió en aquell moment, incloent-hi el descongelament de 400 milions de dòlars en béns congelats pel govern anterior. A les eleccions de 2003 fou vençut pel coronel Lucio Gutiérrez, protagonista del cop militar que va dur Noboa al govern. Després que acabés el seu govern, es van començar a presentar acusacions d'irregularitats en la negociació de deute exterior que suposadament costaren 9 mil milions de dòlars al país. Noboa negà les acusacionss, que el podrien haver dut a la presó durant vint-i-cinc anys si fos declarat culpable. Afirmant que era la víctima de persecució política, sol·licità asil polític a la República Dominicana. Nob

Categoria:Presidents de l'Equador

Categoria:Equatorians Categoria:Governants

Lena

Se også Lena (Russland) Lena er et tettsted i Østre Toten kommune. Det er administrasjonssentrumet i kommunen. På Lena ligger det to videregående skoler (Lena videregående skole og Valle videregående skole), en ungdomsskole, to barneskoler og Toten Folkehøgskole. Lena var tidligere stasjon på Skreiabanen, Skreiabanen ble lagt ned i 1987. Kategori:Tettsteder i Oppland

low cost car hire tapety wygaszacze gry doda hotels Berlin disco polo

Manager zuzlowy 30 download Celestia.pl www.program antyplagiat .pl LITERKI DOWNLOAD kabina z wanną

:: RELATED NEWS ::

Ono Yoko
:For the Die Ärzte song, see Yoko Ono (song) Yoko Ono (song) Yoko Ono Lennon (born February 18, 1933 in Tokyo, Japan) is a Japanese musician and artist<

Joseph Harcourt Tombs
Joseph Harcourt Tombs was an English recipient of the Victoria Cross, the highest and most prestigious award for gallantry in the face of the enemy that can be awarded to British and Commonwealth forces.

Details

He was approx. 31 years old, and a Lance-Corporal in the 1st Bn.,

Ish-boseth
Ish-bosheth (also called Eshba'al or Ashba'al), appears in the Hebrew Bible. He was one of the four sons of King Saul, and was chosen as the second king over the united Kingdom of Israel after his father's and three brother's deaths at the Battle of Mount Gilboa.

His brief reign and death

Ish-bosheth was proclaimed king over Israel by Ab

Pantologia
Pantologia was published in 12 volumes, 8vo in 1813, with 370 plates (some coloured). Its full title page was A New Cyclopedia, comprehending a complete series of Essays, Treatises and Systems, alphabetically arranged, with a general dictionary of Arts, Sciences and Words: the whole representing a distinct Survey of Human Genius, Learning and Industry, illustrated with elegant engravings; those on Natural History being from original drawings by Edwards and others, and beautifully coloured after nature ... The editors were John Mas

Larry Bell
Lawrence D. Bell (aka Larry Bell) (1894 - 1956) was born in Indiana. He left high school at age 16 and went to work for the Glenn L. Martin Company. Eventually, Bell became a vice president at Consolidated in Buffalo, New York. When Consolidated moved to

Ono Yôko
:For the Die Ärzte song, see Yoko Ono (song) Yoko Ono (song) Yoko Ono Lennon (born February 18, 1933 in Tokyo, Japan) is a Japanese musician and artist<

Yôko Ono
:For the Die Ärzte song, see Yoko Ono (song) Yoko Ono (song) Yoko Ono Lennon (born February 18, 1933 in Tokyo, Japan) is a Japanese musician and artist<

Yohko Ono
:For the Die Ärzte song, see Yoko Ono (song) Yoko Ono (song) Yoko Ono Lennon (born February 18, 1933 in Tokyo, Japan) is a Japanese musician and artist<